LA CRÒNICA – 6È ANIVERSARI DELS ESPERXATS DE L’ESTANY

El diumenge 11 de març va ser el dia escollit per donar el tret de sortida a les actuacions de la temporada, en aquest cas la vàrem realitzar a la Plaça Major de Banyoles. Tot i això, feia dies que la olor a 6è aniversari havia impregnat la Plaça en forma de domassos penjats a les façanes dels edificis que la voregen. L’actuació va començar a les 11:30 i les colles que ens van acompanyar van ser els nostres padrins de la Colla Castellera de Figueres i per primer cop a la història ens trobàvem a plaça amb els Carallots de Sant Vicenç dels Horts.

Abans de centrar-nos en les actuacions realitzades per cadascuna de les colles creiem necessari narrar els pilars d’entrada de manera conjunta ja que així es van realitzar a plaça. D’una banda, Figueres va descarregar un pilar de quatre i d’altra banda, els Carallots i els Esperxats vam descarregar 2 pilars de quatre simultanis cada colla. Ara bé, com acabem de comentar la ronda de pilars d’entrada es va realitzar a la vegada, el que no es va fer al mateix temps va ser el “Toc de Castells”. Com és habitual en moltes diades castelleres els pilars d’entrada es van convertir en un autèntic combat de gralles i tabals. No sabem si els grallers ens encriptaven una melodia oculta ajuntant els tempos de cadascuna de les tres colles o si simplement volien posar a prova el públic per veure si esbrinaven a quin castell corresponia cadascun dels molts tempos diferents que sonaven a la vegada. Per cert, es veu que els 5 pilars feien una estampa d’aquelles tan i tan boniques, els colors gens llampants de les camises segurament ajudaven a fer-ho! De fet, el motiu pel qual vam convidar a les dues colles va ser el color de camisa, així assegurem el “tanto” i no es creen confusions ni pel públic, ni pels propis Esperxats.

pilars entrada

Pilars d’entrada a plaça de les tres colles

La Colla Castellera de Figueres, per primer cop ens acompanyava a la nostra diada d’aniversari. Que si haguéssim sabut el que havia de passar potser ens ho haguéssim pensat dues vegades abans de convidar-los. Perquè no ens enganyem, la tramuntana que feia aquella dia a Banyoles, no era normal. I la única explicació possible és que ens la portessin des de Figueres. Ja sabeu que es broma padrins, en tot cas, per a la propera que vingueu ja intentarem tenir un pla B no fos cas que ens feu saltar a tota la colla pels aires. Ells ja venien bastant rodats i aquesta era la seva quarta actuació de la temporada, i ho van demostrar. Van fer uns castells molt avorrits, però molt i molt!! Van començar un 3 de 7 de postal, el que destacarem d’aquest castell va ser veure alguna cara coneguda al tronc que feia molts mesos que no teníem tingut l’honor de veure per les places degut a una lesió, la qual cosa ens va fer molta il.lusió! Tan avorrida va ser l’actuació, que el 4 de 7 de segona ronda, que algunes vegades se’ls desquadra una mica, va ser com una autèntica roca! En tercera ronda, van voler donar-nos una mica de “salseta” per aquesta crònica i ens van sorprendre descarregant un 5 de 6 amb agulla (per aquells frikis castellers que esteu especul.lant, en cap cas heu de pensar que el calendari o certes dates de l’octubre van tenir res a veure amb el fet de posar-hi una agulla i pensar en posar-li un pis més, simplement els va venir de gust), tot i això no us confieu  massa, va ser paradíssim com els altres. Van tancar la seva actuació amb un pilar de quatre!

Ens feia molta il.lusió compartir plaça amb el Carallots per primera vegada! Van aconseguir arrossegar bastantes camises des de Sant Vicenç fet que els va permetre plantejar-se dos castells de set. Van iniciar la primera ronda de la temporada descarregant un bonic quatre de set. En segona ronda i després d’un peu desmuntat, van descarregar un 3 de 7 una mica més treballat que el 4 perdent una mica les mides, sobretot a la plena, on un terç es va obrir un xic i en conseqüència el pis de quartes quedava un xic més tancat, però va ser un treball que van realitzar amb molta tranquilitat i solvència. Van voler posar una mica d’emoció a la diada en forma d’un defensat 5 de 6, castell que va patir bastant a la banda del 3. Tot i això, van poder batallar-lo fins al final i van aconseguir descarregar-lo. A la ronda de pilars van carregar el pilar de 5. Després d’una plàcida carregada, el castell va anar perillosament endavant fet que després de treballar-lo al límit el terç i l’aixecadora del castell, aquest va acabar cedint recordant-nos que aquestes estructures són molt delicades.

Volem començar les nostres rondes de castells destacant la importància d’aquelles persones que diada rere diada arriben una mica tard (bé, el terme arribar és relatiu). És gràcies a elles que podem començar la temporada com l’any passat, presagiant bons castells des del primer moment. Sense pressió, però si l’any que ve no sortim de torre no es garanteix que vivim una bona anyada. La qüestió és que el cinc continua essent l’exemple més clar que tothom és vital en un castell i que si no hi som tots no el podem fer. Tot i que la tècnica havia planejat començar amb el cinc, vam haver de plantar com a primer castell la torre. Una torre que semblava una mica tancada amb la col·locada dels segons (tranquils, que no havien sortit el dia abans, ho jurem). Tot i això, les ganes de voler començar amb bon peu la temporada ens van fer tirar amunt sense masses miraments. Tot i que l’encaix amb la pinya no va ser del tot còmode durant l’execució del castell, la veritat és que el tronc no va fer patir més del compte i la canalla ens va demostrar un cop més que a plaça són com dues bales. Una petita rebrincada amb l’acotxadora ens feia recordar la dificultat d’aquest castell, que vam poder descarregar i celebrar sense més patiments.

25912742157_4987005544_z

Primera torre de sis descarregada de la temporada

En segona ronda, vam descarregar un 5 de 6, castell que comptava amb estrenes en diverses posicions de pinya, tronc i canalla. Aquest va ser molt còmode fins a la carregada, un cop feta la segona aleta  a la torre va haver de treballar-se un xic més del desitjat degut a un petit desajust entre l’encaix dels segons amb la pinya. Tot i això es va descarregar sense cap contratemps.

25912728727_4f138a1b3f_z

Sortida elegant dels segons del primer 3 de 6 amb agulla de la temporada

Per acabar les rondes de castells creiem necessari explicar-vos una història. Hi havia una vegada una crossa, una lent de contacte, un lateral de l’agulla i un 3 de 6 amb agulla. Aquesta era una mica trapella i a vegades li donava la guitza a la seva crossa en el moment més inoportú. Un cop el castell es va tancar i els segons van començar a pujar sobre la pinya, la lent de contacte va decidir seguir el ritme del castell. Cada vegada que es col.locava un pis més, ella es desplaçava un mil.límetre més. Fins que va arribar el fatídic moment en que va voler canviar de posició a la pinya i anar a visitar les espatlles d’una de les dues agulles laterals del pilar. Aquí va començar un autèntic ball entre la crossa, la lent i el lateral de l’agulla. Els tres dançaven al so del castell intentant que aquesta no anés a fer una visita a la sorra, però és clar, el tema era centrar-se amb el castell i tal i qual. Amb això que el lateral i la crossa van intentar obviar la lluita que estaven protagonitzant. Fins que va arribar el moment d’obrir la pinya i veure quin era el veredicte final. Esteu preparats? Doncs bé, quan tot semblava perdut, van veure com la lent de contacte lliscava per la camisa i  contra tot pronòstic van aconseguir agafar-la al vol. Final feliç potser pensareu. Doncs no, la vida a vegades juga males passades i en aquest cas, després de la lluita tan aferrissada, la lent de contacte va quedar ferida de mort i va ser enterrada a la plaça dels fets, amb la seva merescuda cerimònia. Per cert, creiem que el castell va anar prou bé i es va descarregar sense masses problemes, tot i treballar-se un xic en algunes posicions de la pinya.

Vam acabar l’actuació descarregant 2 pilars de 4 i 3 pilars de 3 de canalla. Ah per cert, vam marxar de plaça sense desmuntar ni un sol peu! TOMAAAA!!

40783965721_74c8d6293e_z

Dos pilars de quatre descarregats de sortida

26913953458_4d68929b48_z

Tres pilars de tres descarregats

Volem agrair a les dues colles que ens van acompanya ja que va ser una diada molt amena i ens van portar grans castells cosa que sempre és d’agraïr. Tan és així que van convertir la plaça major en plaça de 7. Tot i que hi ha algunes fotografies històriques que ens conviden a pensar que durant la segona meitat del segle XX s’hi va descarregar algun castell de set. Tot i això, segur que són els primers del segle XXI.

 

Anuncis