LA CRÒNICA – Corpus a Vilavenut

El diumenge 11 de Juny ens en vam anar fins a Vilavenut a actuar en motiu de la celebració del Corpus. Actuàvem a dos quarts de cinc de la tarda amb un sol de justícia! Les poques ombres anaven molt buscades. Aquest cronista, una mica afectat pel sol (ve m’he de defensar d’alguna manera), es va posar al cap que actuàvem amb els Castellers de Caldes i no parava de dir per aquí i per allà: “Ei, que només hi ha una colla avui? Semblem tots escaldats!”. Però no! Actuàvem amb els Castellers de Castellar del Vallès.

Els Capgirats, per davant de tot, els hem d’agrair la seva previsió i les seves d’eines per combatre la calor. Aquell xiu-xiu ben ple d’aigua de la font ens va salvar a uns quants! Moltes gràcies!!! Van començar l’actuació amb un pilar de quatre per sota amb unes bones aixecades. S’ha de destacar la quantitat de camises que van arrossegar per ser un diumenge, a la tarda, de juny i amb aquella calor! Però ens van xivar, que més d’un dels castells que portaven estava configurat pels pisos de terços i quartes de les construccions de 7 pisos que assagen al local. Així doncs, el primer castell va ser el 3d6. En segona ronda, van optar pel 4d6, però l’anxaneta va tenir dificultats per remuntar dosos i van decidir desmuntar-lo. Però hi van tornar en tercera ronda i aquesta vegada el van aconseguir descarregar. En ronda de millora van intentar el 3d6a, però es va quedar en intent desmuntat. Van tancar amb dos pilars de quatre. Tot i no tenir el dia més fi de la temporada, la calor no ajudava gens, van salvar l’actuació d’una bona manera i van tornar cap al Vallès a seguir treballant amb els castells bàsics de set.

Nosaltres també vam patir bastant els efectes de la calor, i no vam fer els nostres millors castells tot i que vam demostrar que estem en una dinàmica molt positiva. Vam començar la diada amb un primer pilar de quatre ben bonic.

34952777750_3459d61a03_o.jpg.c05442d0-cd83-4ba6-bd16-3f8d84a96e3f

Pd4 d’entrada d’Esperxats

En la primera ronda de castells vam plantar la torre de sis. Un castell que ja vam fer fa dos anys a l’última actuació que havíem fet a Vilavenut. No va ser tant bonica com la de colles del nord, i després d’un primer peu desmuntat, la vam aconseguir descarregar suant-la de valent! I és que amb aquell sol, s’havia de ser d’un altre planeta per no fer una bona suada.

35173181232_5615821eb2_o

2d6 descarregat

En segona ronda vam fer el 4d6. Un castell bàsic de la gamma de 6 però que històricament sempre ens ha donat algun mal de cap més del desitjat. Aquest cop però, tot i no ser el castell perfecte que ens hagués agradat, el vam descarregar sense excessiu patiment.

35340111885_2fd6ccf932_o.jpg.ec561dfb-0949-4e5a-a9b1-28f1b3101494

En segona ronda el 4d6

En última ronda vam fer el 3d6. La calor no deixava d’apretar i tots estàvem mig atordits i amb ganes d’acabar la diada. Cada vegada es feia més difícil d’estar concentrat i es notava cada vegada més en els castells. El tres va ser un castell lleig i amb males mides des del principi. Una rengla massa oberta i les altres dues massa juntes. Els peus que anaven relliscant amb la suor i l’aigua que ens anàvem tirant per refrescar-nos. El vam descarregar sense haver de patir perquè caigués, però de ben segur que no el posarem a la nostra col·lecció de castells per emmarcar.

35210170621_21d91214bd_o

3d6 una mica desmenegat

Per acabar la diada era el moment del pilar. Com ja hem explicat en cròniques anteriors és un moment delicat tant per la fragilitat del castell com pel moment de la diada, en què sembla que ja ho tens quasi tot fet. La calor era cada vegada més sufocant, però el pilar va anar enfilant com sempre, segur. Amb l’aleta arribava el moment més complicat, la sortida de l’enxaneta, i es va saber treballar bé tot i que el pilar semblava que començava a perdre el centre del pes. Ja havia passat el més difícil i l’enxaneta ja era gairebé a pinya quan el pilar es va trencar. Un petit accident que ens va fer acabar amb mal regust de boca. Però sabem que la feina amb aquest pilar està més que feta i que a vegades els castells cauen. No dubteu que ens aixecarem ben aviat d’aquest petit entrebanc!

35210008041_c08ae09792_o

Moment en què se’ns va trencar el pd5

Després d’uns minuts d’aturada, de comprovar que ningú s’havia fet mal i quan l’ensurt ja havia passat, vam tancar l’actuació amb un últim bon pilar de quatre final estrenant nova moda: enxaneta amb texans. I a remullar-se!

34529351433_b154932e92_o

Pd4 amb enxaneta amb texans

Anuncis