LA CRÒNICA – Festes de la Malavella

El dilluns 1 de Maig, dia dels treballadors, ens vam posar el mono de “currantes” i vam anar cap a Caldes de Malavella a fer una diada amb els nostres fillols en una data complicada (un dilluns festiu). Malgrat això, vam aconseguir no ser del tot una banda a Caldes (érem nomes “una mica una banda”).

Per primer cop actuàvem amb els nostres fillols amb la camisa de color!! Ja han abandonat el blanc i era tot just la segona actuació amb el color escollit, el marró suro. Un marró que fa honor a les alzines sureres de la zona. Van començar l’actuació amb un bon pilar de quatre, i per arrencar les rondes de castells, van triar el quatre de sis. Era el primer quatre que els vèiem fer en una actuació amb nosaltres, i la veritat és que estava molt i molt maco. En segona ronda van fer un intent desmuntat de tres de sis. Semblava estar mal quadrat i amb segons col·locats tenia una mida estranya. El van repetir en tercera ronda i aquest cop el van aconseguir descarregar sense problemes. En ronda de millora van fer un vano de quatre i van tancar l’actuació amb un últim pilar de quatre.

photo_2017-05-15_14-44-38

La nostra magnífica canalla, amb el 4d6 de Gavarres al fons.

Nosaltres van arrencar la diada amb un pilar de quatre molt tranquil. Ens estem començant a oblidar d’aquella època daurada dels pilars desastres… sembla que últimament ens guardem aquestes gestes per l’assaig!

En primera ronda vam plantar un tres de sis. I… no sé què més dir! Les cròniques s’estan fent avorrides altra vegada…

En segona ronda vam intentar donar una mica de salsa pel cronista. El castell triat era la torre de sis. Una construcció que només havíem fet una vegada aquesta temporada. Vam muntar la pinya (o pinyeta) i amb terços dalt, abans de començar a tocar les gralles, vam decidir desmuntar el peu. La mida era estranya i la torre és un castell delicat i cal tenir el màxim de detalls sota control. Lluny d’espantar-nos, però, ho van tornar a intentar. Aquesta vegada, tot i que no estava perfecte, la mida era una mica millor i van començar a sonar gralles amb la pujada de dosos. Els dosos es van col·locar i llavors l’estructura va fer una sotragada poc habitual. Tenint en compte que hi havia hagut un canvi d’última hora al tronc i que la setmana següent hi havia una de les nostres diades més importants, vam tirar de prudència (és un fet, vam votar CiU) i vam decidir deixar la torre per un altre dia amb un intent desmuntat.

Per acabar les rondes de castells, vam fer un tres amb agulla. Aquest tres també té un fet curiós digne de menció. Ens situem: Estàvem a una setmana de la nostra Liada (hi ha qui prefereix dir-n’hi diada) i la tècnica volia començar a escalfar i entrar en situació, així que van decidir amagar-se informacions entre ells per tal de prendre decisions precipitades d’última hora. En aquest cas, es tractava de la no-assistència d’un component del tronc (#QuinaLiada…). Així doncs, es van haver de fer uns retocs d’última hora al castell. Malgrat això, un cop més vam demostrar solvència i saber fer i uns principis d’experiència que ens comencen a permetre reconduir les situacions amb convicció.

photo_2017-05-15_14-44-42

Segon 3d6a de la temporada dels Esperxats de l’Estany

Per acabar la diada, vam fer un últim pilar de quatre que  també estava preciós.

Anuncis