LA CRÒNICA – Fira de l’Embotit a Bescanó

El passat diumenge 2 d’Abril vam actuar de nou a Bescanó! Després d’un any d’absència per errors burocràtics, teníem ganes de tornar a actuar envoltats de fuets i formatges, en una plaça-parc de terra mullada amb els nostres padrins. Encara a l’última crònica recordàvem allò de “quan els Esperxats actuen mai plou”. Bé, aquest fet xoca amb “per la fira de l’embotit sempre plou”, i per primera vegada, un cop començada l’actuació amb els pilars d’entrada, es va posar a ploure i vam haver d’aturar l’actuació! Increïble oi? Doncs res comparat amb el que havia d’arribar… ens hi posem!

Figueres va començar l’actuació amb dos molt bons pilars de quatre. A primera ronda van plantar un magnífic 3d7. Estava clavadíssim, era una postal, tot i que va ser una mica lent i pausat (el ritme dels seus grallers sempre és una mica més tranquil del que nosaltres estem acostumats). En segona ronda van estrenar, com l’any passat a Bescanó, el 5d7. Així com el 3, presentava unes mides fantàstiques. A la descarregada, la torre es va tancar un puntet, però no va ser gens greu. Per acabar les rondes de castells van fer un 4d7 que a diferència dels dos primers, no va pujar tan sòlid i tant quadrat. Els terços ja estaven una mica tancats abans de pujar quartes, i amb les quartes no va acabar de millorar. Va ser un pèl mogut però el van saber treballar perfectament i el van descarregar de sobres. Finalment, un pd5, aquest sí, molt i molt treballat. Just en el moment de l’aleta, el pilar va brandar i la terça i el segon ho van compensar com van poder. La fermesa de la pinya va ser clau perquè el poguessin descarregar i s’anotessin el tercer espadat de la temporada.

Marrecs, per la seva banda, van començar amb tres pilars de quatre molt macos i van obrir ronda de castells amb una estructura que aquest any ja tenen força rodada, el 5d7. Va ser un castell clavat i molt xulo, amb una canalla molt decidida. Una molt bona feina de cares a un dels seus castells insígnia, el 5d8 que veurem de ben segur més aviat que mai. En segona ronda, seguint la febrada d’aquest 2017 de totes les colles d’estrenar castells més aviat que mai, van plantar el seu 3d8 més matiner! Per ser tant aviat, el castell va semblar molt tranquil i només es va obrir una mica la plena a la descarregada, amb un punt de tremolí controlat. Un cop més, una feina necessària de cares al seu proper gran repte, el 3d9f. Finalment, per tancar rondes de castells una altra estrena, el 2d7. Va tenir una petita recargolada pujant l’anxaneta, però es va poder aguantar perfectament. No va ser la més bonica que hem vist a marrecs, però demostren que és una estructura que els agrada i els hi surt bé, i veurem quan la poden pujar sobre un folre. Per tancar la diada, un parell de pd5 molt i molt ferms.

Nosaltres vam començar amb dos pd4 passats per aigua. La meteorologia, però, no ens va despistar, i els vam descarregar sense problemes.

33344841163_46ecb6357d_o

2Pd4 dels Esperxats

I segurament molts esteu llegint la crònica per aquest paràgraf… no és gaire bo tenir grans expectatives … La nostra idea, era estrenar el primer castell amb agulla de la temporada, i l’estructura triada era el quatre, que havia donat molt bons resultats a l’assaig.

Amb els dosos col·locats, i el segon de l’agulla ja a dins del castell, res feia pensar el que passaria a continuació… L’acotxador va començar a pujar, i també ho va fer l’anxaneta, però amb una mica d’indecisió. Ara pujo, ara baixo, ara pujo, ara baixo… La remor que pujava des de la pinya no donava la màxima confiança, i s’estava començant a passar malament. Durant aquesta indecisió, l’aixecadora del pilar va entrar a l’agulla, i el castell s’anava desgastant. De cop, un segon tenia unes molèsties a l’esquena i va decidir fer una mica de ioga, per veure si amb uns bons estirament l’esquena es posava a lloc. La persona que tenia sobre seu, li va agradar la idea, i va decidir que volia provar de volar aprofitant la mística del moment tot fent una sessió de meditació. Un altre segon, més escèptic pel que fa a l’espiritualitat de l’assumpte, va decidir arreplegar-la amb un braç perquè no les tenia totes. En aquest moment, l’estampa ja era increïble. Un castell desfigurat, amb una pinya patint el que no està escrit i pisos de segons i terços fusionats. Amb tot aquest percal, l’acotxadora no podia baixar de la manera habitual, i la única opció va ser entrar a l’agulla. A partir d’aquí, el quatre va poder ser desmuntat sense cap caiguda, es va descarregar el pilar i finalment, l’acotxadora va poder respirar tranquil·la.

Les cares d’incredulitat eren extremes. Les converses sobre què era “allò” que acabàvem de fer eren per tot arreu. El vídeo ja corria d’unes mans a altres. S’especulava que el president ja havia començat els tràmits per canviar el nom de l’entitat, en comptes de Colla Castellera ens esqueia més alguna cosa de l’estil Colla Circense Esperxats de l’Estany. I tan esperxats que havíem quedat!!! El cap de colla en feia de les seves: “A Bescanó, ves-que-no hi acabem de fotre el nyap més gran de la història”. Posteriorment, a Castells Fóra d’Òrbita, ja se’l va catalogar després del Cinc Margarita com a “Quatre Petúnia” (esperem no haver de parlar mai d’un “Tres Girasol”). Però encara no estàvem segurs de com es comptabilitzava aquell castell. No era un intent, perquè caure del tot no havia caigut. Però tampoc l’havíem desmuntat de la manera més ortodoxa… No sabíem si podia arribar a comptar com a un pilar de quatre, i aprofitant que teníem els nostre padrins a plaça, vam decidir convocar un consell de savis d’urgència per l’endemà mateix.

Acta de Reunió del Consell de Savis:

[Figueres]: Des d’aquí només comentar que gràcies a tots els que vau fer possible que no ens caigués aquest impressionant xurro pel cap. En serio, va ser una lluita titànica i des de Figueres, 100% RESPECT.

[Marrecs]: Estàvem darrere els micròfons de Canal Marrec intentant explicar el què passava, però els protas del 5 margarita ens tenien preparada una sorpresa per la que no estàvem preparats. Un quatre petúnia on demostraven el seu control sobre l’ancestral tècnica de la levitació. Qualsevol colla de mortals hagués fet llenya al minut zero, però sembla evident que l’aigua de l’estany dóna estranys poders a qui se la beu. Apa, ja tenim assegurades un parell o tres de birres per fer-ne safareig! ;)

Volem deixar clar que els membres del consell de savis poden no representar les seves respectives colles en cap moment i que les seves opinions van ser reclamades per el present cronista.

Després d’aquest primer moment d’èpica, era normal que hi hagués algun petit dubte per la segona ronda. Repetir, fer el següent castell, anar a per un pla B, … Des de tècnica ens van traslladar tota la confiança en la feina feta, i que havíem de seguir valents com sempre. Tocava un 5d6! Segona diada, segon cinc de sis, i aquest cop fora de casa. La colla va demostrar de quina pasta està feta, i que aquests cinc anys ens els agafem per fer un pas endavant i creure en nosaltres mateixos. El cinc, igual que al nostre aniversari, es va anar estirant i bellugant a poc a poc, però sempre sota el control, i el van descarregar sobradament.

34114640216_aa58f92c68_o

Segon 5d6 de la temporada

En tercera ronda, vam estrenar l’estructura de 3 que aquest any encara no havíem fet. Es tractava d’un tres lleugeret, amb els terços i quartes del que ha de ser un castell amb un pis més aquest any. El castell es va mostrar ferm i no va tenir massa història. Una anècdota d’aquest castell va ser quan un dels segons va demanar més força a la seva cama esquerra, i la va rebre un altre segon. I no una vegada, sinó dues!!! És ben bé que estàvem 100% mentalitzats perquè res tornés a sortir malament.

33770623840_96d5c3c3f3_o

3d6 dels del Pla de l’Estany

En ronda de repetició, era moment de prendre una decisió. Teníem moltes ganes d’estrenar el quatre de sis amb agulla a Bescanó aquest any, però semblava que no era el dia, i vam decidir canviar-lo per un quatre de sis, sense el pilar de dintre. Tothom estava molt concentrat i vam demostrar que tenim l’estructura molt ben treballada, i que d’accidents n’hi pot haver de tant en tant, però que el més important és saber-se aixecar i estar convençut que la feina estava més que feta. El pròxim dia el descarreguem, colla!

33769872470_1804c71b9a_o

4d6 de la ronda de millora

Per tancar l’actuació vam fer dos pilars de quatre que van deixar amb bones sensacions per tancar la diada, però amb l’espineta del quatre amb agulla que esperem poder treure’ns ben aviat!

34113623356_5bf67ba000_o

Últims 2 Pd4 de la diada

Advertisements