LA CRÒNICA – Barraques

El dia 23 d’Octubre era un d’aquells dies marcats amb vermell, negreta i encerclat al nostre calendari! Segurament l’actuació més esperada de l’any. A més a més aquest any arribàvem amb reptes pendents i reptes nous, dues estrenes en una mateixa diada. Però no ens feia por. Estàvem en una dinàmica molt positiva i teníem moltes ganes d’afrontar la diada amb confiança. Ens hi van acompanyar el Xerrics d’Olot i els Vailets de l’Empordà.

Els Xerrics van començar la diada amb dos pilars de quatre. En rondes de castells van fer el tres de set, el cinc de sis i el quatre de sis amb agulla. En ronda de pilars de mèrit van fer un pilar de cinc, i per rematar la diada van acabar amb un últim pilar de quatre a la ronda simultània de pilars de sortida (en van ser 5 de simultanis!).

Els Vailets van iniciar la diada també amb dos pilars de quatre. A primera ronda van fer el que segurament era el castell més difícil que portaven, la torre de sis. Fins al moment n’havien provat 7 i totes 7 descarregades. Barraques no va ser una excepció i van descarregar la vuitena torre de la temporada amb molta solvència. Vuit de vuit! Quina eficàcia!!! En segona ronda van fer un tres de sis que feia olor de tres de set, i és que aquest any els Vailets havien afluixat una mica el ritme i només n’havien fet un a l’Abril. (SPOILER: La setmana següent, a Girona, van fer la novena torre descarregada, com totes les altres, de la temporada i van recuperar el tres de set. Felicitats!). Per acabar les rondes de castells van fer el tres de sis amb agulla. Finalment, com els Xerrics d’Olot, van fer un pilar de cinc com a pilar de mèrit, i finalment van aportar un pilar de quatre als cinc pilars de quatre simultanis que es van veure.

Nosaltres vam començar la diada un cop més amb un pilar vistós, que ens donés confiança, i que ens comencés a escalfar els braços amb això de les aixecades. Es tracta del pilar de quatre aixecat per sota. No cal comentar res de l’execució, ja que aquest pilar ens tenia acostumats a sortir a la perfecció i a Barraques vam reafirmar-nos.

Inici de diada amb el pilar aixecat per sota

Inici de diada amb el pilar aixecat per sota

Aquell dia vam vestir-nos de colla gran. De colla sense complexes. De colla que decideix apostar fort i no espantar-se davant els reptes. De colla que decideix fer en primera ronda un castell que porta dos anys assajant i que l’any anterior s’havia quedat amb moltes ganes de fer. Era una espina que teníem tots clavats. Potser alguns la tenien més present o menys que els altres, però tots teníem ganes de… TRES DE SIS AIXECAT PER SOTA! Es va fer un bon silenci a plaça i es notaven les cares de concentració de tota la colla. Sabíem que era un castell difícil, que requereix de la màxima disciplina de tots, però que el podíem fer perfectament! El portàvem assajant tot l’any, i tot el treball acumulat de l’any anterior. Havíem de recollir-ne els fruits. No ens entrava al cap un resultat que no fos descarregar-lo. I així va ser! Les aixecades van ser més decidides i més sincronitzades que mai, la travessada, la primera sobre pinya, fantàstica, i tothom va donar el màxim de si mateix fins al final. I com el vam celebrar! Vam embogir adonant-nos del que acabàvem de fer. Ja el tenim, Esperxats!!! Després d’una temporada sense poder estrenar cap castell, el tres de sis per sota ja és nostre!

L'última aixecada del tres de sis per sota

L’última aixecada del tres de sis per sota

Aquest inici explosiu de diada era la última empenteta que necessitàvem per creure’ns que tot és possible i que quan es fan les coses passet a passet els resultats arriben. Descarregar el tres de sis per sota ens va fer encarar l’altre repte de la jornada amb una dosi important d’autoconfiança. Era el moment del tres de set. Una vegada més, va baixar el nivell d’eufòria i va disminuir el volum de la plaça. A les més de 100 camises que vam aconseguir reunir al recinte de barraques (aquí cal donar les gràcies especialment a tots aquells castellers de colles amigues que ens van venir a donar un cop de mà) s’hi van afegir les altres dues colles (moltes gràcies també per la col·laboració entre totes durant la diada). La pinyota era monstruosa! Gairebé com la d’un tres de deu! Bé, potser m’he passat, però és que encara no estem acostumats a tenir una pinya d’aquestes dimensions. Era la primera vegada que intentàvem un castell de 7 a plaça. L’emoció i la concentració eren màximes. El castell va anar pujant i l’adrenalina anava en augment. L’acotxadora i l’enxaneta ja eren al pis de dosos i estaven apunt de fer les tres passetes, però llavors, una sensació, un petit tremolí, una mirada, un crit, un petit dubte ens van fer decidir tirar el castell avall. La decepció del primer moment era normal, tots teníem ganes de fer el nostre primer castell de set, però mica en mica ens vam anar adonant del que havíem fet. Un inici de diada espectacular, amb l’estrena d’un castell nou, amb un tres de set fins a dosos maquíssim, i arribant fins allà on no havíem arribat mai! Està molt bé provar-ho i està molt bé ser prudent! Penso que com a colla, teníem ganes de provar-ho després de tot el treball que havíem fet, i que no ens sortís del tot bé no va ser una decepció. Ens havíem atrevit més del que ho havíem fet mai. I tranquils Esperxats, que segur que ben aviat podrem celebrar el nostre primer castell de set!

Primer intent desmuntat de castell de 7 dels Esperxats

Primer intent desmuntat de castell de 7 dels Esperxats

En tercera ronda vam decidir canviar-nos el xip, i agafar pic i pala i posar-nos a treballar un castell que no és mai fàcil. El cinc de sis. Era ja el quart de la temporada! Poca broma! Tot i ser un castell difícil, aquest any l’hem aprofitat per anar canviant peces poc a poc i fer rotacions. També ens ha servit per portar un gran castell fora de casa. El sol s’anava ponent mica en mica, i l’estampa del cinc, imponent, amb els colors ataronjats del cel, va ser meravellós. El castell en sí, no es va haver de batallar en accés. Un cinc no s’ha de subestimar mai, però ja li comencem a tenir la mida presa.

Magnífic cinc de sis amb la posta de sol

Magnífic cinc de sis amb la posta de sol

En ronda de repetició, un altre castell gran que aquest any només havíem pogut realitzar una vegada a l’Abril. El quatre de sis amb agulla. És també un castell habitual a barraques, una de les places on podem reunir més gent, per no dir la que més. L’any anterior ens vam quedar amb dos intents desmuntats d’aquest castell, i teníem moltes ganes d’arreglar les coses entre el quatre amb agulla i la plaça del recinte de barraques. Així doncs, amb tota la força d’una diada espectacular a l’esquena, i ja amb el llum de la plaça encès, vam muntar un quatre amb agulla que va ser molt maco i que no va fer patir en cap moment.

Quatre de sis amb agulla a les fosques

Quatre de sis amb agulla a les fosques

Després de veure els pilars de mèrit de les altres colles i esperant que el nostre arribés ben aviat, vam fer la ronda de pilars de sortida simultània. Tant Vailets com Xerrics van aportar un pilar de quatre a cada banda, i nosaltres hi vam posar els tres pilars de quatre centrals. La imatge de cinc pilars de quatre junts va ser bonica.

Tres pilars de 4 centrals d'esperxats i un pilar de 4 a banda i banda de Xerrics i Vailets

Tres pilars de 4 centrals d’esperxats i un pilar de 4 a banda i banda de Xerrics i Vailets

Per acabar, com que ens agrada tant, i aprofitant que era la nostra gran diada i podíem fer una mica allò de treure’ns les normes de la màniga, vam rematar la diada amb tres pilars de tres fantàstics i que esperem que ben aviat puguin tenir un pis més!

Tres pilars de 3

Tres pilars de 3

Advertisements