LA CRÒNICA – Fira de Tardor a Santa Coloma de Gramenet

El dia 15 d’Octubre ens trobàvem en ple muntatge de barraques. Aquell dia ja teníem la feina gairebé enllestida, i volíem escalfar motors castellísticament parlant de cara a Barraques. Vam omplir un bus de 80 i encara no en vam fer prou! Així doncs, un bon grapat d’esperxats feien cap a Santa Coloma de Gramenet.

Era la tercera vegada que ens trobàvem amb els castellers de Santa Coloma, però el primer cop que anàvem a fer castells a casa seva. Aquell dia no van poder moure un gruix gaire gran de persones i no van poder fer gaires castells sobre pinyes. Van començar amb un pilar de quatre, després van fer el tres i el quatre de cinc nets i en tercera ronda de castells un pilar de quatre. Van tancar l’actuació amb un últim pilar de quatre. Això sí, van exercir de grans amfitrions i la col·laboració a pinyes va ser fantàstica. A més a més ens van oferir un bon pica pica a l’acabar l’actuació.

En canvi, era el primer cop que ens trobàvem amb els Manyacs de Parets, una colla molt nova fundada l’any 2015. De manera similar a la colla local, no van aconseguir desplaçar un gruix suficient de camises per fer una actuació completa de castells de sis. En comptes de fer castells nets, però, van optar per fer pilars en ronda de castells. Així doncs, la seva actuació va començar amb un pilar de quatre. A continuació el tres de sis, que va ser una mica remenadet però van saber treballar, un pilar de quatre i un intent de pilar de quatre. Per acabar l’actuació un últim pilar de quatre.

Nosaltres vam arrencar l’actuació amb un pilar que ens ha donat moltes alegries aquesta temporada. El pilar de quatre aixecat per sota. El pilar va sortir fantàstic i ens va donar energies per encarar l’actuació.

A la primera ronda, vam voler començar l’espectacle. Feia dies, de fet durant tota la temporada, que no donàvem gaire espectacle per les places on anàvem, i vam decidir que aquell era el dia de donar una mica d’emoció als castells, no fos cas que ens relaxéssim massa de cares a Barraques. Vam iniciar amb un 4d6e (quatre de sis èpic, és una nomenclatura nova de la CCCC). El cas és que el castell feia molt bona pinta fins al moment que l’acotxadora es va col·locar, des d’aquell moment fins a la sortida del pom, un dels dosos va notar que tenia l’esquena una mica carregada i va decidir fer una mica de ioga. Es va anar ajupint i estirant d’una manera increïble i va demostrar que tenim uns castellers d’una pasta especials, capaços de salvar qualsevol situació adversa.

Aquí podeu veure el dos fent un difícil exercici de ioga.

Aquí podeu veure el dos fent un difícil exercici de ioga.

En segona ronda era el moment de treure’s l’espina. Durant l’última actuació a Cassà, la torre va caure. Però sabíem que la teníem. I ho vam saber més quan a assaig vam decidir fer-la sencera sobre pinya per donar-nos confiança i demostrar-nos que ho sabíem fer. Aquest any ha sigut una pràctica habitual repetir un castell amb caiguda a la següent actuació per deixar palès que els accidents poden passar, però que quan portem un castell a plaça és perquè el podem fer. Però ja hem dit que aquell dia volíem donar una mica d’emoció a “l’assuntu”. La torre va anar pujant bé i ferma fins a la col·locada de dosos. Al moment de la travessada de l’anxaneta l’estructura va començar a tremolar i a la sortida de l’anxaneta … Semblava que estàvem vivint un déjà vu i que ens tornaria a passar el mateix que a Cassà. Els terços es van començar a agenollar, com intentat implorar a una força superior que ens deixessin descarregar la torre. No sé si vam ser escoltats o no, però el cas és que per fi vam poder descarregar la torre i els crits de celebració van demostrar les ganes que li teníem a aquest castell. Una més al sac!

Primera torre de sis descarregada de la temporada 2016

Primera torre de sis descarregada de la temporada 2016

Lluny de conformar-nos, vam atacar la tercera ronda, ja mig a les fosques, amb un tres de sis. Aquest semblava que pujava ferm i bé de mides, però a la pujada dels dosos no es va veure clar i vam decidir desmuntar el castell. En ronda de repetició ho vam repetir, però vam decidir que volíem intentar-ho amb unes mides una mica més lletges, allunyem una mica aquest baix, acostem un xic aquell altre, … ho veieu prou lleig? Bueno tranquils que quan vagin pujant ja ho acabarem de deformar… I contra tot pronòstic, aquell castell va anar pujant i cada cop semblava més maco! Es va descarregar sense cap problema.

Tres de sis nocturn

Tres de sis nocturn

Per tancar l’actuació, un últim pilar de quatre i dos pilars de tres per rematar! S’acostaven Barraques i l’emoció ja es palpava a l’ambient!!!

29932285803_bc66ce535a_o29932274483_2ec8b0541a_o

Anuncis